BALLESTILLA
La ballestilla va ser la darrera invenció nàutica de l’època dels grans descobriments.
Permet determinar l’alçada d’un astre per sobre de l’horitzó, i calcular-ne la latitud. Se’l coneix també com a “pal de Jacob”, creu geomètrica o vareta d’or.
El cèlebre marí Pedro Sarmiento de Gamboa va mesurar distàncies lunars amb la ballestilla per estimar la longitud a què es trobava en una ocasió en què es va perdre a alta mar, enmig d’una gran tempesta (1580).
Ballestilla
Corredera
Rellotge d’arena
Rellotge de sol
RELLOTGE DE SOL
El rellotge de sol indicava l’hora local veritable. Era, generalment, de mida petita per poder-lo portar en una butxaca, i proveït d’una brúixola per orientar la línia central en el sentit del meridià.
Com que els rellotges normals de sol es construïen per a una determinada latitud, a mesura que la nau se n’apartava les indicacions eren cada vegada més errònies. Per solucionar aquest problema es van idear els rellotges “universals” o “generals”, aplicables a totes les latituds. L’inventat pel tractadista de nàutica Martín Cortés tenia, per exemple, un disc d’hores movible per tal que en qualsevol latitud el pla estigués paral·lel al de l’equador.
La limitació fonamental d’aquests rellotges era que, òbviament, només es podien fer servir quan lluïa el sol.
