Una agulla imantada, suspesa pel centre, pren, en qualsevol lloc de la Terra, una direcció determinada, formant el pla vertical que passa per ella un petit diedre amb el pla meridià, i inclinant-se més o menys l’agulla respecte del pla horitzontal.
A la meitat de l’agulla que es dirigeix cap al Nord es denomina agulla nord i, a l’altra meitat que es dirigeix cap al Sud, se la designa agulla sud.
És incert l’origen de la brúixola, asiàtic o europeu. Va ser, potser, inventada pels xinesos un mil·lenni abans de Jesucrist.
Va permetre la navegació de llarga distància: indica l’orientació de la nau pel que fa al nord magnètic.
Va ser primer una mera barreta de ferro tocada amb la pedra imant i introduïda en un suport que flotava a l’aigua d’un atuell. Més tard es va convertir en una agulla amb l’eix de gir, col·locada en una caixa proveïda d’una rosa dels vents. A partir del segle XIV, aquesta caixa es mantenia en equilibri mitjançant la suspensió que avui anomenem de Cardano.
Per protegir les brúixoles i poder-les utilitzar amb més comoditat, solien guardar-se a la bitàcola, mena de caixa gran o armari col·locat al pont, al costat del pal de messana, on podia observar-les el timoner sense dificultat.
Brúixola Chinesa
Brúixola Francesa
Bitàcola
Rosa dels Vents (1569)
ROSA DELS VENTS
La Rosa dels Vents pot ser un dels elements cartogràfics més coneguts i més bonics.
S’empraven als antics mapes per assenyalar els punts cardinals i les direccions dels vents.
De la rosa dels vents sortien nombroses línies de rumb o demores que s’entrecreuaven en diversos punts del mapa. Aquestes línies eren una ajuda per als navegants que els permetia navegar mar endins emprant només la brúixola com a referència.
El navegant traçava la línia recta que unia els ports d’origen i destí i, després, donava al pilot el rumb de la línia el més paral·lela i el més propera a la que ell havia traçat. El vaixell seguia aquest rumb fins a trobar una altra línia que fos més paral·lela.
Les roses dels vents es van convertir en marcs d’una impressionant bellesa allotjant-hi al seu interior des de dibuixos geomètrics complicats fins a imatgeria religiosa.
