Boira al port de Barcelona

Carlos Poveda Barreda

....la boira que va aparèixer en el mar ocultant l'horitzó va començar a avançar cap a la costa. A l'estona vam veure desaparèixer les illes i els grans vaixells que navegaven lluny, més tard vam deixar de veure els penya-segats i es va apagar el llum a l'extrem del far, poc després van desaparèixer els vaixells que havien demorat la seva sortida i els edificis del port, després la ciutat i finalment nosaltres. (Relat breu de Carlos Suchowolski).

El passat 20 d'Abril de 2010 va ocórrer un estrany i fantasmagòric fenomen atmosfèric. Si, ja sé que la boira no és un fenomen estrany, per la freqüència de la seva aparició, però aquesta boira si que ho havia de ser, pels gestos sorpresos i les mudes preguntes reflectides en els rostres de les persones que la van contemplar aquest dia i, possiblement, causant temor i angoixa en molts d'ells, potser com un reflex ancestral ja que és sabut que la boira en altres èpoques era una fada molt bonica, molt noble, molt sensible que va captivar el cor i ànima del vent per a convertir-se en la seva eterna estimada en el món de la llum, però en el de les tenebres és el fantasma de la nit, és qui acompanya les ànimes en pena, els cors agonitzants de dolor i angoixa...

Era una boira baixa, que venia del mar cap a terra, entrant principalment per les dues bocanes del port, tocant aigua, que s'anava ficant cap a les terminals portuàries, cobrint-les i entrant en la ciutat lentament, impertorbable, apoderant-se de tot. A nivell de mar, testimonis presencials van afirmar que era una boira molt negra i inquietant, no obstant això, vist des de les altures, des de Montjuïc, amb el cel clar i net, semblava un núvol que hagués caigut al mar, ja que amb la lluentor solar donava la sensació d'un núvol a l'inrevés. La part alta de l'Hotel Vetlla, la torre Mapfre i l'Hotel Arts eren lliures de boira; semblaven el pal suport d'un immens cotó-fluix de sucre de les fires.

Tinc referències que el passat mes de Novembre, va ocórrer una cosa similar. També tinc una experiència personal; fa molts anys estant en el port, concretament en l'escullera (restaurant Portacoeli) sobtadament va arribar una boira que va cobrir totalment la bocana (llavors solament n'hi havia una), que va paralitzar totalment el tràfic portuari, i fins i tot un dels pràctics a bord d'un vaixell que estava ficant per a atracar, es va plantejar fondejar enmig del canal, cosa que no va arribar a fer perquè la boira, tal com va arribar, es va anar sense avisar. Potser aquests episodis de boira no tinguin exactament les mateixes característiques que aquest que ens ocupa, però il·lustra el fet que en el port abunden aquestes circumstàncies atmosfèriques.

No és la primera vegada que aquest fenomen ocorre, ni serà l'última. Per tant hem consultat experts, que ens diuen que és un fenomen típicament primaveral, encara que es pot donar també, menys freqüent, en altres estacions. Aquest tipus de boira no té gens a veure amb la boira d'irradiació, la del fons de les valls, tan usual a l'hivern. La boira costanera es forma per advecció. Una massa d'aire càlid viatja a lloms d'una lleugera brisa, per sobre d'un matalàs fred, en aquest cas l'aigua del Mediterrani, que tot just es troba a uns 14°. El contacte d'aquestes dues masses comporta la condensació de la capa d'aire més propera al mar, formant aquest succés.

Aquí vam mostrar en successió cronològica, minut a minut, durant aproximadament una hora, les imatges de l'evolució de la boira durant aquest període.