Las meigas i els esperits naveguen en el mateix món.
L'esperit del Sant Isidre va confabular-se amb les meigas de Galícia i quasi tots els embarcats en ell pels 100 Anys de la Costa Brava vàrem quedar embruixats per assistir a l'ENCONTRO de MUROS.
Ja sigui amb avió, cotxe, cotxe i remolc i també amb vaixell per mar; vàrem fer camí al poble de Muros a la ria del mateix nom i inici da Costa da Morte.
En arribar el dijous al matí tot el poble i el port era un frenesí: condicionar el pavelló d'esport com a dormitori, guarnir els carrers i places amb atuells reals de pescadors. Cap peça d'attretzo! Aixecar les carpes per a 500 persones sobre el moll de pescadors, fer retirar els vaixells d'aquests i reservar amarres als pantalans per a tots els vaixells nouvinguts grans o petits.
Després de l'acte d'inauguració, a la nit ja tot era una festa, sopar de germanor, música folklòrica, cants, balls, concerts.
La NENA de l'Associació LA MAR D'AMICS DE PALAMÓS va navegar amb la senyera ben alta al mig de las bucetas, gamelas, botes de Carril, dornas, lanxas xeiteiras, botes cartageneros, traineras basques, cateira portuguesa, racu, galeones a vela i com a híbrids la tarrafa CHASULA i el vapor HIDRIA II.
Al matí el triangle de regata es va preparar a la ria de manera que una boia era quasi a dins la boca del port. Així tothom des de l'escullera i l'extrem dels molls podia admirar les maniobres de la virada de tots els participans.
Els bots cartageners amb les seves grans veles llatines de colors llampants i destres tripulacions varen qualificar-se els primeres.
També es va compaginar el navegar amb les Xornadas Técnicas; on es va poder oir les delegacions de França, Portugal, Croàcia, Andalucia, Múrcia, Catalunya i Galícia explicant els diferents projectes de dinamització cultural del patrimoni maritim amb els pros i contres que es troben cadescú. Una reunió de blogers per coneixers personalment.
A la tarda del divendres l'organització va preparar una navegada remuntant la ria i al dissabte un altra en direcció sud a la boca .
Les barques de suport, sempre atentes a la navegació, avisaven dels baixos i esculls que la marea dissimulava. Gràcies al vent i el sol vàrem poder fer unes agradables singladures.
A la nit, en trobar-nos a la carpa menjador tothom intercanviava experiències i gaudia d'un àpat suficient i ben cuinat per uns especialistes que saberen confeccionar el menú per a vuit vegades sense repetir-se.
Segur que em deixo al tinter altres moments, però he d'afegir que també es podia gaudir de teatre, cine, exposicions fotogràfiques, tallers artesanals, concerts de corals i la visió dels habitans de Muros amb els seus vestits tradicionals passejant pel poble.
Acabo aquí aquest petit relat del ENCONTRO amb una nota d'exel·lent per a l'organització.